Els Dijous de DAMA

Taller pràctic sobre marca personal i presència en línia per a creadores audiovisuals.

Cesc Gay és un autor sentimental i molt observador, cinematogràficament parlant. Pel·lícula a pel·lícula, s’ha convertit en una de les veus més singulars i barcelonines del cinema contemporani. Amb una mirada precisa sobre les relacions humanes, les seves històries –coescrites gairebé sempre amb Tomàs Aragay i, més recentment, amb Eduard Sola– són cròniques de la intimitat plenes de matisos. En aquesta xerrada, ens acostarem al seu univers creatiu a partir de les seves dues pel·lícules, Mi amiga Eva i 53 Domingos. Una oportunitat perquè ens doni les claus del seu estil directe i alhora profund. També li preguntarem sobre la diferència entre escriure per al cinema i per al teatre, i com ha estat el procés d’adaptar les seves obres a la gran pantalla.

Parlem amb el guionista Oriol Capel, una de les veus més sòlides de la ficció televisiva a Espanya. Amb una mirada aguda i un gran sentit del ritme, ha donat forma a històries que combinen humor, emoció i realitat quotidiana, en sèries que han arrasat en diverses cadenes i plataformes. Amb ell, ens endinsarem en el seu procés creatiu, tant en solitari com en equip, per aconseguir fer brillar personatges entranyablement miserables. Recentment ha estrenat a Movistar la minisèrie de tres episodis Por cien millones, co-creada amb Nacho G. Velilla, en la qual els autors aconsegueixen convertir el segrest del jugador del Barça Quini en una tragicomèdia de tres pobres diables (els segrestadors). També aprofitarem per reflexionar sobre l’evolució de les sèries i el paper del guionista en la indústria actual.

Isabel Coixet té una trajectòria tan aclaparadora que és impossible condensar-la en una xerrada, així que aquest dijous ens centrarem en la seva última pel·lícula, Tres adioses, un drama íntim sobre l’amor, el desamor, la vida, la memòria i la pèrdua. A més d’abordar aquests temes, freqüentats per l’artista catalana a la seva filmografia, volem saber com va ser el procés d’adaptació de Tre ciotole, de l’escriptora italiana Michela Murgia, amb el guionista Enrico Audenino. També descobrirem com va treballar la direcció d’actors i el muntatge, i com ha viscut el reconeixement que ha tingut la pel·lícula. A la xerrada l’acompanyaran el seu amic Bob Pop i la guionista i presidenta de DAMA, Virginia Yagüe.

En aquesta xerrada explorarem el recorregut de dos dramaturgs destacats, Cristina Clemente i Guillem Clua, en el seu pas cap a la ficció audiovisual, tant en cinema com en sèries. Analitzarem les diferències entre l’escriptura teatral i la narrativa audiovisual, així com els vasos comunicants que connecten aquests dos llenguatges. Parlarem de què els aporta cada disciplina i com influeix en la seva mirada creativa. També abordarem els reptes d’adaptar les pròpies obres a nous codis i formats, i les dificultats –i oportunitats– de reinterpretar-se a sí mateixos en un altre mitjà. Una conversa sobre evolució, llenguatge i ofici.

David Victori acaba d’estrenar a Netflix Cortafuego, el seu tercer llargmetratge, que s’ha convertit en la pel·lícula més vista a escala global a la plataforma durant la seva estrena, assolint el número 1 en més de 23 països. Un thriller psicològic que consolida la seva aposta per un cinema físic, centrat en el treball actoral i en els dilemes morals portats al límit. En aquesta masterclass, Victori ens parlarà del procés creatiu que ha seguit amb la seva pel·lícula (escriptura, mètode de treball amb actors, estructura de rodatge, presa de decisions…) i del camí que l’ha portat fins aquí.

Filmtopia proposa una taula rodona centrada en l’autoria femenina al cinema i l’audiovisual contemporani. La sessió partirà d’una pregunta central: què passa quan les dones ocupen el centre del relat i del procés creatiu? Més enllà de la qüestió quantitativa, el debat vol explorar si l’autoria femenina transforma la representació del desig, la maternitat, la violència masclista, la família, el treball, el territori o el conflicte social, i fins a quin punt contribueix a ampliar i matisar l’imaginari cultural col·lectiu. En coherència amb la línia editorial de Filmtopia, la proposta entén aquesta reflexió com una qüestió estructural i cultural, no vinculada a una efemèride concreta, sinó al pensament crític i a la construcció de relat al llarg de tot l’any.

Siempre es invierno, l’última pel·lícula de David Trueba, és una magnífica oportunitat per trobar-nos amb l’autor d’una de les obres més singulars de les últimes dècades al panorama espanyol. Siempre es invierno, adaptació de la seva novel·la Blitz, ens permetrà reflexionar sobre els reptes que implica transformar la paraula escrita en imatge. També abordarem els grans eixos de la seva creació: el saber perdre i el saber guanyar, el pas del temps, la fragilitat dels vincles humans, la identitat i la memòria. I, sobretot, parlarem sobre l’herència dels clàssics, en particular, de Rafael Azcona, coincidint amb del centenari del naixement d’aquest gran guionista logronyès.

Una violació, la incomprensió social i la reconstrucció personal són tres eixos narratius amb que Gemma Blasco i Eva Pauné han trenat al guió de La Furia. A partir d’experiències col·lectives recognoscibles, aquest film valent construeix una veritat emocional colpidora al voltant del dolor i la ràbia de la víctima. La pel·lícula se centra en un personatge magnètic, que és encarnat de forma extraordinària per l’Àngela Cervantes. L’actriu no es limita a interpretar el personatge escrit, sinó que l’expandeix i el transforma, convertint el cos i l’emoció en pilars del film que ha dirigit la Gemma. Totes dues han vist reconeguts els seus treballs amb el Gaudí a la Millor Protagonista Femenina i a la Millor Direcció Novell. La presència d’aquestes tres dones poderoses ens permetrà reflexionar a la xerrada sobre el procés de creació dels personatges, des del guió al treball actoral.

L’última sèrie de Diego San José, Yakarta, és un pas endavant en la seva manera personal d’entendre la comèdia. Amb Celeste el seu estil va mutar i ara ens ofereix un viatge físic i emocional que és una dissecció de la derrota i de la redempció. El guió, d’una gran precisió rítmica i satírica, compta amb les magnífiques interpretacions de Javier Cámara i de Carla Quílez. San José, referent indiscutible de la comèdia contemporània, gràcies a una trajectòria tan exitosa com influent, compartirà amb nosaltres les claus del seu humor punyent, capaç d’arribar a un públic ampli sense renunciar a temes com la política, els estereotips nacionals, la crítica social o la soledat.

Frontera és un intens drama dirigit per Judith Colell que aborda amb mirada humanista i sense concessions un fet molt poc conegut del nostre passat més recent. L’any 1943, els jueus que fugien de la França ocupada pels nazis, arribaven a la frontera amb Espanya, però Franco havia prohibit la seva entrada. En un petit poble del Pirineu, un ex combatent republicà contravé les ordres i es converteix en un heroi. Escrita per Miguel Ibáñez i Gerard Giménez, la pel·lícula posa en imatges els conflictes personals i ètics, i fins i tot els perills, que comporta ajudar a aquests fugitius. Amb els autors del film volem abordar els temes del film, el procés d’escriptura i direcció i del compromís de parlar de ferides que avui en dia continuen obertes.

Ena és una ambiciosa sèrie, de drama històric, creada per Javier Olivares (Isabel, El Ministerio del Tiempo). Està basada en la novel·la homònima de Pilar Eyre sobre la figura de Victoria Eugenia de Battenberg, Ena, reina d’Espanya pel seu matrimoni amb Alfons XIII. La sèrie que ha trigat en estrenar-se a TVE, ha comptat amb excel·lents dades d’audiència, la qual cosa la consolida com una de les sèries històriques més vistes de l’última dècada a la cadena pública. Amb el Javier Olivares parlarem de la seva feina com a guionista i showrunner, de la situació de la indústria, de l’ofici de guionista i... del Ministerio del Tiempo, per descomptat.

Olivia i el terratrèmol invisible és una adaptació del multipremiat llibre La película de la vida, de l’escriptora i guionista Maite Carranza. La novel·la explica la història d’una família que ha de reprendre la seva vida després d’un desnonament, narrada des del punt de vista de la nena protagonista. Estrenada al recent Festival de Valladolid, és el primer llargmetratge de la seva directora, després d’una llarga trajectòria en el món de l’animació. Olivia va obtenir el Premi de la Fundació Gan, a l’Annency International Animation Festival Film, iniciant una cursa de guardons que sembla imparable.

Romería segueix el viatge emocional d’una jove que, en una celebració popular marcada per les absències, afronta secrets i pèrdues, alhora que indaga sobre quin és el seu lloc dins la família paterna. La directora manté el seu estil naturalista, treballant amb actors no professionals i espais vius que respiren autenticitat. De nou, amb una posada en escena sensible, íntima i plena de càrrega simbòlica, Romería connecta el personal i el col·lectiu. Parlarem amb la Carla Simón sobre el dol, la maternitat, la transmissió entre generacions i la força de les arrels, així com del seu compromís amb la creació cinematogràfica.

Durant gairebé quatre dècades, els “noticiaris” coneguts com el NO-DO es projectaven als cinema espanyols, com a eina de propaganda franquista, amb l’objectiu d’oferir una determinada visió d’Espanya i del món. Molt del material rodat va ser “oblidat” a la Filmoteca Espanyola. La directora Eulàlia Gómez i el guionista Manel Lucas s’han submergit en aquest ingent arxiu recuperat per fer la sèrie documental Los archivos Secretos del NO-DO, emesa a TVE. Ells ens revelaran com han treballat en aquest i altres projectes documentals per reivindicar el valor de la memòria històrica.

Aquest jove cineasta, format al País Basc, ens presentarà la seva òpera prima, Estrany riu, que ha tingut una rebuda fantàstica, tant en festivals entre públics de diferents edats. Conversarem sobre els seus interessos –les relacions familiars, el valor de la natura, els viatges, el creixement emocional dels adolescents– i sobre els seus mètodes creatius. També ens explicarà com va ser l’experiència d’haver estat seleccionat i haver treballat en diferents laboratoris i residències de guions, com ara la de l’Acadèmia del Cinema Català o la Ikusmira Berriak del Festival de Sant Sebastià.

La cena, pel·lícula triomfadora de la temporada als cinemes, és una comèdia negra i irreverent. El sopar ofert a major glòria de Franco, la seva dona i els generals vencedors de la Guerra Civil, és l’excusa per disseccionar el feixisme i els seus mecanismes de repressió. La gravetat del moment només pot ser abordada amb una mirada crítica i satírica per aquests tres mestres de la comèdia: Manuel Gómez Pereira, Yolanda García Serrano i Joaquim Oristrell. Ells ens explicaran quines són les claus d’un gènere, que és precís com un rellotge suís.

Si hi ha algú que coneix tots els secrets de la creació de les sèries diàries és el Jordi Calafí, que ha dedicat una gran part de la seva trajectòria professional a un gènere molt complex que sempre es reinventa, per seguir alimentant l’imaginari col·lectiu. El Jordi, no només ens explicarà per què les reivindica, sinó que compartirà generosament tot allò que sap sobre la telenovel·la. I també parlarem amb ell sobre altres tecles que també ha tocat: el thriller, l’època, el musical i el telefilm.

És conegut com a guionista d’Oliver Laxe, amb qui ha coescrit tres pel·lícules: Mimosas, O que arde i, la més recent i aclamada, Sirât. Aquest drama sensorial i íntim, ambientat al sud del Marroc i que ens submergeix en la cultura rave, va camí de fer història —si és que no l’ha feta ja. El seu gran èxit rau en un públic intergeneracional que surt de les sales alhora fascinat i trasbalsat. Com s’aconsegueix crear un artefacte com Sirât? Què representa treballar amb Oliver Laxe? Santiago ens il·lustrarà sobre aquests temes i sobre creació i cinematogràfica. Per damunt de tot, ell és investigador audiovisual i professor universitari.

Molt lluny es va estrenar al darrer Festival de Màlaga amb una gran repercussió i va merèixer dues Biznagas de Plata, el Premi del Jurat de la Crítica i el de Millor Actor per a Mario Casas, que des dels inicis ha estat el gran impulsor de la pel·lícula. A la sessió dels Dijous parlarem de com l’experiència amb altres directors i directores i com la feina amb actors l’han ajudat a construir històries. Molt lluny aborda la multiculturalitat de l’Europa actual i la recerca de la identitat que parteix d’una vivència molt personal. La pel·lícula va ser una de les petites joies del primer semestre de l’any i va comptar amb fans entusiastes.

Home orquestra, capaç de tocar molts instruments, Joaquín Oristrell —Oris per als amics— s’endinsa, amb la valentia i l’entusiasme que el caracteritzen, en un format i un gènere que ha freqüentat poc: un documental de terror. Horror and Love és la fascinant història de com una parella d’enamorats va passar de fer de la nena de l’Exorcista i de Freddy Kruger, al passatge del terror de l’Hotel Kruger de Barcelona, a muntar Horrorland, que ofereix experiències extremes. També serà tota una experiència —molt més agradable— parlar amb Oristrell sobre aquest documental i sobre els seus projectes passats i futurs. Perquè no tots els creadors són iguals: alguns són extraordinaris.

La sèrie Hernán els va unir per primera vegada i des de llavors han repetit unes quantes experiències professionals, sempre en clau llatinoamericana. Escriure la sèrie Como agua para chocolate els va permetre fer una immersió profunda en l’imaginari mexicà, però sempre de la mà de professionals del país. Com va ser (i és) treballar amb altres models de producció, amb històries universals, però alhora locals, i amb la mirada occidental? Podem aspirar a crear ponts creatius amb aquelles indústries? Què ens aconsellen? Curro, a més, ha fet tasques de producció executiva i ens podrà explicar l'entrellat de la feina de showrunner, no sempre fàcil, però necessària si es vol tenir el control de les creacions pròpies.

El passat 23 de maig es va estrenar la segona pel·lícula que aquesta parella artística, i de vida, han fet junts. De la mateixa manera que a la primera, La hija de un ladrón, a Los Tortuga han posat la seva mirada intimista sobre famílies humils, de contextos socials deprimits, que han de fer les paus amb el passat i aprendre a estimar-se. I com va passar amb el seu primer film, Belén i Marçal ja comencen a recollir el reconeixement de públic i crítica. Parlarem de tot això i també de com crear en parella i no morir en l’intent. Sobretot quan ella és directora (i guionista) i ell guionista. O és alguna cosa més?

Si algo habíamos aprendido estos años de profesión es que la industria solo apostaba por comedias baratas y rechazaba cualquier polémica con la Familia Real. Como somos dos personas tontísimas, nos vinimos arriba y decidimos escribir la breve historia de la breve vida del rey más breve de España: Luis I. Tres años después, esta enajenación se ha convertido en una miniserie de seis episodios. Os contamos el antes, durante y después de uno de los desafíos profesionales más divertidos de nuestra carrera.

Taula rodona sobre les condicions de treball i els drets laborals a la traducció audiovisual i per a creadors professionals autònoms. Què és normal i acceptable en la pràctica professional? Què no ho és? Quins consells poden aplicar les persones que comencen? Quines responsabilitats tenim? Com es gestiona la relació amb els clients? Com s'aconsegueix que sigui sana i duradora? Aquestes són només algunes de les preguntes a les quals donaran resposta Marina Borrás, Nieves Gamonal i Paula Mariani!

Els ingredients del còctel Wolfgang, que s'ha convertit en un gran èxit de públic, són: un nen amb trastorn de l'espectre autista, una mare suïcidada, un pare recuperat i superat, una àvia controladora –una mica Rottenmeier- i la passió pel piano d'un petit geni. Amb Laia Aguilar, autora de la novel·la i coguionista, i Javier Ruiz Caldera, que ha dirigit la pel·lícula, volem abordar com s'aconsegueix traslladar la màgia d'un llibre infantil a una pel·lícula que fa plorar els adults i meravella els nens i les nenes. També com tractar temes “sensibles” per als menors, com ara l'abandó, la mort, el suïcidi, el fracàs. I quines són les tècniques de Javi per assolir l’equilibri perfecte entre comèdia i drama. Ens esplaiem sobre aquestes i altres claus de Wolfang, que s'inscriu en un gènere, el cinema familiar, considerat per alguns de segona, però no ho és.

Si ha un guionista que l’últim any s’ho va endur tot, és l’Eduard Sola, Edu per als amics. Entre nominacions i premis, se’ns acaben els dits de les dues mans. Els seus discursos d’acceptació de premis (Gaudí, Goya, Feroz...) han tingut una repercussió que transcendeix l’àmbit audiovisual. La visibilitat del guionista, els seus orígens humils, l’escola pública, són alguns dels temes que ha reivindicat. Però per arribar a aquests premis i nominacions, per Querer, Casa en flames i La Virgen Roja, i per ser el creador de Mamen Mayo, ha treballat dur i amb un alt nivell d’exigència. Per això volem que sigui el primer convidat dels DIJOUS DE DAMA i que comparteixi amb nosaltres, com treballa, com combina tantes feines i quins són els seus pròxims projectes. I, sobretot, com es prepara els discursos per recollir premis!